Flor a l'ombra : reflexions sobre el femení

En la naturalesa es donen dues tendències: expansió/concentració, inspiració/expiració, positiu/negatiu. En les persones, també. Tot i que segons el sexe que ens determina (al capdavall, una convenció de la naturalesa), una tendència sol pesar més que l'altra. Veig aquesta circumstància com a un avantatge per a la dona, que, amb aquesta marcada tendència cap a l'harmonia, tan sovint se sent cridada a procurar el diàleg, l'entesa, la confraternització. Llavors s'escarrassa per nodrir allò que està neulit, o s'afanya a tapar esquerdes, o a reclamar justícia i equitat. No hi ha actitud més valenta que la de la dona que se sent estimulada per una causa justa. Així és com les dones han sostingut el món, encara que històricament ho hagin hagut de fer a l'ombra. Flor a l'ombra és el títol d'aquest recull d'alguns dels textos que he escrit durant anys amb aquest afany per l'equilibri, per la bellesa i pel coneixement. Les protagonistes d'aquests escrits som les dones. Tant les filles d'Eva, l'estigmatitzada, com de Lilith, la rebel. Flor a l'ombra és un reflex de les meves preocupacions, ocupacions i motivacions. Perquè, tant si es vol com si no es vol, la flor eclosiona, creix a contravent i en els intersticis d'una paret.