Flames a la fosca

«Amb Flames a la fosca —el títol ja és un homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca»—, l’obra poètica d’Esperança Castell es consolida, creix, esmola les eines de la memòria i tasta els sabors inèdits de cada paraula. Ho diu amb gratitud envers els que l’han precedit: La teva veu va llaurar en mi la terra on els records d’herba i de blat madur arrelen. Poesia de la vida, i a favor de la vida, que no combrega amb rodes de molí ofertes per qui ens vol entabanar. Poesia còsmica —i no banalitzo l’adjectiu—, de comunió i interdependència amb els altres éssers del nostre entorn, vivents o no: Sóc lliri salvatge, xiprer, herba, aire i brasa, oculta entre les cendres.» (Del pròleg d’Ignasi Riera)