Estimat Enric, Estimat Alfons

«Estimat Enric, estimat Alfons, com diu Jordi Petit en el pròleg, és una història d’ahir i, fins i tot, encara actual. ¿Com poden dos homes organitzar una vida en comú? ¿Com podien estimar-se dos nois a la Barcelona dels anys vint? Aquesta novel·la de Montserrat Cornet té la virtut d’evocar una societat i un temps en què l’homosexualitat era la pitjor vergonya social.» Utilitzant una estructura de tipus epistolar, que li permet de despullar els seus personatges, deixant-los que s’expressin amb una sinceritat i una manca d’inhibicions impensables en la vida diària real de la societat de l’època, Montserrat Cornet ens ofereix una exemplar descripció psicològica dels caràcters que sostenen el relat amb els seus intercanvis epistolars, i a través d’ells de la societat en què viuen, amb totes les seves repressions, inconseqüències i malestars. La subtilesa i la penetració amb què Montserrat Cornet porta a terme aquest treball, alhora ficcional i analític, només pot qualificar-se de «femení»; es pot dir que el resultat arriba a ser una novel·la homosexual clàssica, en la qual els actors no apareixen feminitzats ni semblen contaminats per cap tipus de transposició femenina.