Estàtues sense cap

Poesia amorosa, imaginativa i clara, de Manuel Forcano, amb ressons de Pròxim Orient El nou llibre de poemes de Manuel Forcano està dividit en dues parts: la primera rememora amors viscuts al Caire i duu per títol "La casa de la felicitat"; la segona part es titula "El Penell dels meus dies" i és un aplec de poemes diversos centrats en els temes del desig, el viatge, l'amor i el desamor.Els poemes són principalment de factura breu i contundent, molt plàstics, amb metàfores efectives i referències a un passat feliçment viscut que sovint es recorda amb nostàlgia. Les referències al món antic i a la literatura àrab donen al llibre l'atmosfera oriental, mediterrània i clàssica del Pròxim Orient on l'autor ha viscut i que ara evoca, des de Barcelona, situant-se ell mateix i també el lector als basars, als carrerons de les medines i les kasbes, cara a cara amb les persones que hi ha estimat. No recordo quants pisos vaig pujar fins al terrat ni si vaig trucar a la porta o era oberta. No recordo quin mes era d'estiu, ni quants dies vaig quedar-me, l'horitzó del riu ample i tu als meus ulls. Potser va ser només un dia. Però el recordo cada dia.