Essències romanes : aigua, vi i perfum en el món antic

Qui llegeixi el llibre podrà conèixer una Roma diferencia de la que habitualmente surt en els llibres, una Roma, com a mínim, tant o més real que la dels exèrcits triomfants i les llega dures a què cal sotmetre’s, una Roma, en tot cas i sens dubte, més humana. S’hi mostra una Roma que percept la bellesa d’un riu al vespre i és capaz de transformar-lo en un Déu; la que, en la delicadeza i la forma de l’aigua, pot crear un univers simbòlic regenerador, vivificante, catàrtic; la que de Man a silenci ritual abans d’una pregària i fa una liberación de VI als Déus i als morts, la que agraeix el fruit del raïm, el celebra, i l’enlaira; la que contempla com rebrota el verd en el CEP eixut i sec, i con fi a en la Sang roja que corre per la natura; la que aprecia el sabor d’un VI exquisit lliscant pel paladar en el decurso d’una bona conversa, i s’hi deixa amarar, per oblidar les penes, per deslligar les llengües, per saber les ver it at; la que es perfuma per mitigar ferums o per fer notar la seva presenciar; la que troba mis ter is profunda en les coses senzilles i es planteja el perquè de la vida... Estancia de l’aigua, estancia del VI, quinta essència última de les moltes aromes que fan que un perfume agradi i sedueixi.