Escrits marcians

«Estic preocupada per la meva aparença perquè és el que sempre duc al damunt. Mon pare diu que són coses de l'edat i que m'arribarà el dia que estaré contenta de ser qui sóc. Això és una mentida com una casa perquè no he estat mai contenta de ser qui sóc. Quan era petita, em mirava al mirall i pensava en totes les persones a qui volia assemblar-me. Ara només em faig preguntes: On anirà a petar aquesta cara? Què farà al final? Al costat de qui acabarà?» Tips d'una societat falsa i hipòcrita, tres amics decideixen escriure, cadascú, un diari íntim i llegir-los després tots plegats. Però la sinceritat absoluta també té les seves conseqüències.