En vespres grocs

Aquest llibre, que manlleva el títol d’un sonet de J.V. Foix, es divideix en dues parts: la veu que parla a la primera és conscient, com va escriure Rimbaud, que “la vraie vie est absente”. La veu de la segona part al·ludeix a certs moments de joia en aquest món i formula una sèrie de preguntes que fan avinent la precarietat de tot allò que el sosté.