En l'amistat guaita l'amic

Recolzat en sant Agustí em ratifico en la meva descoberta: 'En l'amistat guaita l'Amic'. L'Amic per excel·lència no viu fora de mi. Els meus amics són un ressò de qui fa estada en mi i em xiuxiueja qui som, per què visc i per a qui visc. Visc gràcies a l'amor de l'Amor. L'Amor m'ha creat i m'ha configurat. Ell ha deixat en mi ben gravada la seva presència. Res som sense l'Amor, sense descobrir el seu rostre i el seu cor en mi, en tot i en tots. Els amics i jo mateix som un de tants dels seus estels. Sense amor, la vida perd el nord, el seu sentit. No sap ni per què existeix, ni cap on va. La vida és vida quan, gràcies a l'amor viscut, descobreix l'amor de l'Amor que l'ha creada i la condueix.