En el camí : set mirades diverses des de l'educació

«Què et puc dir dels éssers humans, Vítia? Em sorprenen per a bé i per a mal», escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto. Què en podem dir, de la condició humana? Què en sabem? Com la vivim? Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiència espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. També incoherència, indiferència, de vegades crueltat. Capacitat d#enlairar-nos a allò més sublim o de davallar als abismes més miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l#esplendor. Sempre en el misteri. Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l#altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per això anem caminant. El camí constant de l#educació. Res més que un camí: educar tot educant-nos. «Vitenka... Aquesta és l#última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre». (V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)