Em fiu Edelweiss

Dins de la fredor, la calidesa de cor i del record dels moments vius, van desglaçant una a una les estances gèlides, no sense abans haver trobat la fortalesa en aquesta reclusió gelada però germinadora. I així, a la tercera part del llibre, brolla el foc i la sensualitat amb metàfores de primavera i picades d’ullet a un elegant erotisme idíl·lic que es fa un amb tot el recorregut del poemari i el culmina, per acabar en poemes-esclat que rememoren tot allò que no ha estat i continua al mon de l’imaginari i els somnis per seguir creant. Em fiu edelweiss és un poemari brillant per on l’autora ens convida a passejar, acompanyant-nos a l’alba estança d’un paisatge íntim hivernal on floreix la fortalesa exuberant de la vida, i paga la pena acompanyar-la i fer-nos una mica edelweiss amb ella.