Els vitralls de la catedral de la Seu d'Urgell i de la Col·legiata de Santa Maria de Cervera

Amb la publicació dels volums dedicats als vitralls de la catedral de la Seu d'Urgell i de la col.legiata de Santa Maria de Cervera i als estudis entorn del vitrall de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans clou el projecte de recerca Corpus Vitrearum Medii Aevi, que ha permès estudiar i documentar totes les vidrieres medievals dels edificis religiosos i civils de Catalunya fins a mitjan segle XVI. El projecte es va iniciar als anys vuitanta, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Les primeres vidrieres conservades a Catalunya corresponen a la decoració de les esglésies cistercenques de Poblet i Santes Creus, austeres i sòbries. Però és al segle XIV, amb l'impuls constructor del gòtic mediterrani, quan es produeix l’expansió de l'art del vitrall, sobretot a les catedrals i les esglésies, com ara la catedral de Girona o l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Gràcies a l'impuls de l'arquitectura civil, al segle XV els vitralls surten del context religiós i tenen cada vegada més protagonisme als edificis civils. Aquest fet suposa una modificació progressiva en la temàtica representada als vitralls, que abandona sovint els temes religiosos per mostrar representacions de caràcter històric o al.legòric. El detall de la informació i l'evolució d'aquest patrimoni vitrallístic medieval català es pot conèixer a fons mitjançant els sis llibres que ha publicat l'IEC en el marc del projecte Corpus Vitrearum Medii Aevi.