Els nostres clàssics apòcrifs

La temptació d’escriure com un altre autor ―en una llengua i un estil manllevats― és tan antiga com l’autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l’autor que es pren com a referència, de vegades s’imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d’habilitat i com un joc d’intel·ligència. Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apò- crifa, des de Cerverí El Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d’aquests textos, d’autor desconegut, es van publicar a L’Esquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. D’altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies. Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.