Els nens de Mazinger Z

Durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta, varen néixer més de set milions de nens i nenes a tot l’Estat espanyol. Aquests infants, anomenats del baby boom, varen ser espectadors de l’acabament del franquisme quan tan sols començaven a comprendre, alguns encara a una edat molt tendra, totes les coses bones que portaria la democràcia. Els pares no els varen protegir en excés però varen tenir moltes joguines que sempre abandonaven per anar a jugar al carrer, la seva sala de jocs de debò. Amb el pas dels anys, es varen anar fent grans al mateix ritme que la societat democràtica s’anava consolidant. A més, uns amb curiositat i d’altres amb admiració o recel, varen aprendre a utilitzar els primers aparells de la incipient revolució tecnològica. Amb Els nens de Mazinger Z farem un interessant recorregut per la infància i l’adolescència de dotze homes i dones, de l’Escala i d’altres indrets de Catalunya, que varen néixer durant els anys més prolífics del segle XX. Dotze veus íntimes, de vegades nostàlgiques, sempre apassionades i sinceres, que ens ajudaran a entendre millor el tarannà de la generació del baby boom. Mercè Malé Gardella va néixer a l’Escala (1969), a l’Alt Empordà. Va cursar els estudis de Turisme i Filologia Catalana a Girona. La seva vocació literària es va despertar a l’edat madura, després d’haver-se dedicat durant molts anys a l’hostaleria. I què volies que fes? és una recopilació de tots els seus relats de ficció escrits fins ara. Alguns d’ells han obtingut el reconeixement de jurats i públic lector i ha estat mereixedora d’uns quants premis literaris. Sempre s’ha sentit fascinada per la literatura i quan li pregunten per què, ella contesta el següent: “Moltes vegades m'he preguntat per què em fascinen la lectura i l’escriptura. No tinc una resposta taxativa i única. La ficció m'ajuda a suportar el dia a dia, em fa preguntes difícils, em parla dels grans temes que sempre han preocupat a la humanitat i omple els buits que la realitat deixa al descobert. La ficció és pertorbadora i clarivident alhora. En les novel·les i en els contes, les taronges poden ser blaves, els gossos poden parlar i del cel poden caure peixos de colors. La literatura em commou, em salva de la desesperació, m’eixampla l'ànima. Llegeixo i escric per no envellir, per no plorar, per trencar cadenes, per visitar mons sorprenents, per viure històries de la mà de personatges inoblidables que mai moriran. Tot això és la literatura per a mi (i molt més)”.