Els inventaris "post mortem" : una font per a la història econòmica i social

L’inventari post-mortem pot ser definit com un llistat fet davant notari de tots els béns –mobles, immobles i rendes- que conformaven l’herència d’un difunt. Tot i que havien estat utilitzats com a font per a l’anàlisi d’alguns aspectes relacionats amb la història econòmica i social als anys 1970, van viure una empenta sense precedents als anys 1980 i 1990, quan mostraren els seus avantatges per analitzar les transformacions de les pautes de consum prèvies i paral·leles a la industrialització. Per tal d’analitzar el pes que els canvis en la demanda –les modes, els gustos, els comportaments dels consumidors- pogueren tenir en la transformació –modernització, si es vol- dels ordres econòmic o social, els inventaris post-mortem tenen una importància fonamental. No hi ha cap altra font que permeti veure les llars, els establiments comercials o els tallers artesanals per dins, que enumeri i descrigui els objectes que hi havia al seu interior i els béns immobles i rendes que configuraven els patrimonis familiars. Els textos d’aquest volum analitzen críticament aquesta font i presenten els resultats d’algunes recerques portades a terme mitjançant el seu ús. Mostren l’extraordinària riquesa d’informació dels inventaris, alhora que alguns dels seus punts febles que varien en funció del lloc i l’època on foren redactats. Conviden, si més no, a apropar-se a aquesta font a tots aquells que encara no la coneguin i a explorar les seves infinites possibilitats als investigadors que vulguin enriquir o completar els resultats de les seves recerques.