Els Adagis

Reben el nom de «fum» les promeses magnífiques però vanes. D’on «vendre fums» i «escampar fums». Aquest nom va ser aplicat a un tal Teàgenes, el qual, essent pobre, tanmateix pretenia ser tingut per un negociant ric i magnífic, i per això la gent li donà el nom de «fum». El comentarista d’Aristòfanes cita com a font l’autor còmic Eupolis en la comèdia titulada Poble. Adagi Fum (3783. Fumus)