Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu

L’Acord de juliol de 1976 entre l’Estat espanyol i la Santa Seu establia que, mitjançant nous Acords sobre matèries concretes, s’aniria revisant el vell Concordat de 1953, fet en plena efervescència del nacionalcatolicisme. Poc abans de aprovar-se la Constitució Espanyola de 1978, i encara que formalment ratificats pocs dies desprès, s’adoptaven quatre Acords –sobre assumptes jurídics, sobre l’ensenyament i assumptes culturals, sobre l’assistència religiosa a les Forces Armades i servei militar dels clergues i religiosos, i sobre assumptes econòmics–: tot quedava lligat i ben lligat per uns Acords internacionals, que configuren un nou marc concordatari i que estan per sobre de tota la legislació interna de l’Estat espanyol. A què obliguen aquest cinc Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu? Quin n’és el contingut? L’autor analitza en quina mesura les contradiccions amb el model aconfessional preconitzat per la Constitució que presenten aquests Acords són un impediment per a la construcció d’una societat laica on la pluralitat religiosa i de creences, com a màxima expressió de la dignitat humana, articuli la convivència en l’espai públic.