El viatge del vell unicorn que somiava quimeres

A l’hora d’acomiadar-se d’algú, arriba el moment de mirar-se dins els mirall dels ulls de l’altre. Allà, al fons del llac on neixen les llàgrimes, un hom pot trobar records i emocions, vivències, rancúnies, ires, rialles, sentiments, i, fins i tot, és possible que, sorprès, trobi amistat i amor. El comiat del vell unicorn que durant tant de temps m’havia acompanyat em va deixar veure això. Per aquest motiu, li vaig demanar permís per a posar-ho per escrit. Ell no va contestar. Sempre feia el mateix quan volia dir que sí a alguna de les meves fantasies.