El vent entre els saguaros

«Alguna cosa m’havia despertat, però em vaig girar i em vaig tornar a adormir. De sobte, es va obrir la porta de la cabina i era en MacQuinn. Mai no li he dit Ewan, m’hauria semblat que parlava d’una altra persona. Quan ens vam conèixer, vaig anomenar-lo pel cognom, i així s’ha quedat. Fa temps que estem junts, i en MacQuinn encara no ha entès que jo necessito el meu temps per a desvetllar-me, que m’agrada romancejar entre els llençols. Ell, en canvi, salta del llit de seguida, però no és conscient de la seva lentitud en les rutines matinals, ocupa el lavabo com si no n’hagués de sortir mai més. Cadascú té el seu sistema; jo, una vegada he posat els peus a terra, corro a dutxar-me i a vestir-me. Però el meu escocès només troba reprovable el meu costum de romancejar al llit. —Va, lleva’t, mandrosa! En tota la nau només hi ets tu que dorm... En MacQuinn i jo treballem per a la Research Planetary Corporation, amb seu a Florida. Som prospectors.»