El vell rei a l'exili

La relació d’un escriptor amb el seu pare, afectat d’Alhzeimer. L’August ha viscut sempre al mateix poblet austríac de províncies. És un home taciturn, pràcticament un desconegut per als seus fills. Des que té Alzheimer, se sent desplaçat i a tothora demana de tornar a casa. "Vull tornar a casa", reclama insistent, com un vell rei a l’exili. "Ja hi ets", li repeteix l’Arno, el seu fill escriptor. Aquesta és la història de com es teixeix un nou vincle paternofilial a partir d’una malaltia molt exigent. Des del desconcert inicial i les injustes acusacions al pare fins a l’ingrés en una residència. Però Arno no oblida el millor que pot aportar la demència: la tendresa que inspira qui et necessita i la grandesa de poder tornar l’amor que has rebut en el passat. Una petita part del deute la salda amb l’escriptura d’El vell rei al seu exili, un relat autobiogràfic i una lliçó de vida sincera, lúcida i positiva.