El secreter de nacre

En el segle XIX, ningú de la capital no pensava gaire en la gent que sobrevivia en un poblet abandonat enmig de les muntanyes. Fins i tot semblava que l ' indret i els seus habitants no es mereixien que se ' ls atorgués gaire atenció. Així pareixia que les vides que hi alenaven eren magres i insignificants i tan sols eren dignes de la indiferència. Però les aparences enganyen, perquè cada història humana, per petita que sembli, sempre ens amaga enigmes, secrets, aventures, que la fan interessant i única. I un d ' aquests misteris és el que es posa a rodolar quan, una nit, en un palau de ciutat, s ' hi reuneixen el comte de Forcabruna, don Arnau de Bronda, i l ' arxiver de la catedral. Mentrestant, dins la mateixa fosca, la dama d ' Auba i senyora de son Creus dorm a casa seva i en Rafel Bava i en Tomeu, el seu nebot, ho fan damunt la vella taverna. Cap d ' ells no sap que les seves existències han caigut en un riu de mentides i traïcions, o en la perversa fosca d ' una mina abandonada i plena de galeries. I és que, a les persones, tot el que hi ha en el món ens complica la vida: els altres, els amics i les muntanyes, i a res no podem ser indiferents... si no volem ser víctimes dels depredadors que s ' amaguen entre les penombres.