El Satiricó i trenta fragments

Ascilt, Gitó i Eumolp són un continu vaivé d’escenes que inclouen des de les situacions més tristament melodramàtiques fins a -sobretot- les més còmicament obscenes, i és per la franquesa d’aquestes últimes que l’obra forma part de la tradició “maleïda”. Però és que l’art consumat de Petroni com a escriptor sap bastir, sobre aquest ordit argumental, un magnífic mosaic de la vida quotidiana de les classes urbanes i un joc constant de paròdies sobre els gèneres literaris del seu temps. El conjunt ofereix una sensació de frescor i d’immediatesa patent fins i tot per al lector d’avui, que reconeixerà sens dubte l’encert amb què estan dosificades.