El P. Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924-2013)

Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se'n troben... Tot ell revestit de la humilitat cristiana. Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l'obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació -primer sacerdotal i ben aviat monàstica-: 'les dues crides al meu llac de Galilea', com diu ell mateix.