El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975)

A finals de l'any 1969 es va presentar a les Corts franquistes un avantprojecte de la futura Ley de Peligrosidad Civil y Rehabilitación Social que afectava directament al col·lectiu homosexual. En aquella època, per a l'església catòlica els homosexuals eren uns pecadors, per a la ciència mèdica uns malalts mentals afectats d'una aberrant inversió degenerativa, per a la llei uns corruptors de menors i uns escandalosos públics i, per a la societat en general, uns viciosos invertits assenyalats amb els dits amb els pitjors noms que hom pugui sentir a dir. Amb aquella nova llei passaven, a més, a ser perillosos socials, delinqüents en potència. Durant el llarg període del règim franquista els i les homosexuals van haver de viure amb la por al cos sempre, van haver de callar, silenciar, amagar-se, fins i tot "enganyar" a ells mateixos i a la societat per tal que no fos descoberta la seva homosexualitat. Van patir maltractaments físics i vexacions, detencions i empresonaments, "rehabilitacions" que els anul·lava com a persones i moltes vegades els induïa al suicidi. Escrit amb objectivitat, aquest llibre és més que una història del moviment gai a Catalunya i Espanya durant els anys 1970-1975. És un crit de denúncia i és un clam per reivindicar el lliure exercici de la sexualitat i de l'afectivitat entre les persones.