El grum i la morca

«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i l’esperança —el grum, la flor de l’olivera—, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort —la morca, el solatge de l’oli—. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida d’imatges de la natura i de figures amb ànima. El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el “ritme vital” de l’olivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres. La segona part, Paisatge amb figures, s’esdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i s’hi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda. La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: s’hi poetitzen defectes humans com l’enveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i —sobretot— de la mort. Consegüentment, la mort d’unes persones molt estimades per l’autor ocupa les darreres pàgines del poemari.» Del pròleg de Gemma Marrahí. Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó