El gran plet de la independència

«El gran plet de la independència» és una mirada desapassionada, racional, serena i descriptiva de la realitat quotidiana de la política catalana i espanyola dels darrers temps, apte per obrir investigacions històriques i fer reflexions dels èxits i dels fracassos polítics, deixant lliure l’establiment de valoracions. Pau Miserachs, declarat socialdemòcrata català, membre de la Plataforma d’Esquerres per la Independència, aprofita el seu discurs per orientar solucions a la problemàtica social catalana en la línea del progressisme modern, partidari del diàleg i de l’esforç responsable en les tasques de la gestió dels afers públics. Per l’autor, la situació creada amb l’esgotament de la Constitució espanyola (1978) i la crisi del règim polític bipartidista a Catalunya i Espanya, obre la possibilitat del neixement de noves forces polítiques, defensores dels valors republicans, renovadores del dret dels pobles a la participació política, orientades al progressisme com element catalitzador de les esquerres tradicionals, per obrir una nova etapa de justícia social que permeti millorar la vida i les condicions laborals del poble. Professional del dret, resolutiu i incansable, president del Grup d’Estudis Polítics, coordinador territorial a Barcelona de Mes Moviment D’esquerres (socialistes republicans), membre de la Secció d’Estudis Jurídics, Polítics i Socials de l’Ateneu Barcelonès, de l’Institut d’Estudis Catalans i de Sobirania i Justícia. Defensor del dret de Catalunya a l’autodeterminació, seguidor de l’escola jurídica de Maspons i Anglasell, considerant el dret internacional com preferent i prevalent a l’intern de qualsevol Estat, i no poder ser considerat la independència d’un territori un atac a la integritat d’un Estat del què se separa una part del territori, amb població estable, govern i capacitat de relacions exteriors, com exigeix el Tractat de Montevideo (1933) per crear un nou Estat –segons el Tractat de Viena de Successió d’Estats (1978 i 1983)– en relació amb l’article 27 de la Convenció de Viena (1969), resultant a més insuficient la legislació espanyola per resoldre el conflicte polític Catalunya/Espanya amb els criteris bàsics de les Nacions Unides.