El forat de la mitja lluna

La Noe és una jove sapiens a qui els esperits dels morts atorguen el do de crear bellesa. Li ensenyaran a preparar mescles amb pigments i pols de carbó, a espessir-les amb ous de perdiu i grasses animals i a dibuixar línies i punts sobre recipients de fusta i d’os. Li demanaran, a canvi, obediència absoluta. Així, mentre assimila coneixements, els esperits li insuflaran a l’ànima l’anhel de la creativitat perquè mai es doni per satisfeta, perquè sempre cerqui la perfecció, i la castigaran amb crueltat quan considerin que la jove es rebel·la als seus designis. Amb una narració absolutament enlluernadora, Leonor Parreu ens endinsa magistralment en els costums i les creences dels homes i les dones sapiens que visqueren a la serralada cantàbrica fa més de 16000 anys.