El dia que vaig fer vuit anys

El dia que va fer vuit anys, l’avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, va pesar el nét a la bàscula que servia per mesurar els sacs de patates i de gra. Aquell és el primer record nítid de la vida del vailet. A partir d’aquí, Pladevall trena una col·lecció de trenta estampes que tracen el retrat d’un nen dividit emocionalment entre la fascinació i la vergonya, entre la il·lusió i la por. Envoltat per la família, hi circulen una colla de personatges pintorescos com la Maria francesa, l’Eduard del Puig, la Pepeta dels ous o en Benet venedor. Entre la realitat i la ficció, en aquest llibre hi ha la novel·la de la gent que no surt mai als llibres d’història i les petites coses que conformen un temps i un país. I la nostàlgia pels dies interminables de l’estiu, els jocs a pagès, els records de l’escola i els mestres.