El dia de l'ós

Una faula sobre una societat que no tolera la dissidència. I té l’encanteri de les millors ficcions distòpiques. L’escenari és Prats de Molló, poble tancat al món per la doble protecció de muralles i llegendes antigues. On es tem el retorn d’una bèstia extinta fa segles. I on, en canvi, retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament. Se li ha suïcidat la mare i això vol dir que el seu cos serà jutjat i escarnit. Però s’acosta la festa de l’ós, ocasió de donar curs a instints reprimits. I la bèstia ha tornat al Vallespir… El dia de l’ós és la novel·la que va convertir Joan-Lluís Lluís en un dels escriptors més estimats i llegits de la literatura catalana. Amb vint anys de perspectiva, és reivindicada per Irene Solà, Marina Espasa, Ramon Mas o Anna Ballbona com una obra inspiradora i entre les més importants del nou segle. “El dia de l’ós és una novel·la curta que en alguns aspectes pot recordar un conte. Joan-Lluís Lluís l’ha definit com ‘una novel·la sobre els pobles vençuts feliços de ser-ho’. La novel·la et fa viure a cavall de dos segles, el XVII representat pel poble i el XXI representat per la Bernadette, que viu exiliada a Barcelona. El passat i el present. I Bernadette sembla viure en aquests dos temps alhora, viu en el present quan és capaç de mirar-se el poble i la seva gent des de la distància, però aquesta distància cada vegada es fa més curta, l’engoleix i la xucla.” Quadern de mots “Immers en l’enigma del’hivern al Vallespir, l’autor s’enfronta amb temes difícils com el suïcidi, la sexualitat, la salut mental, la identitat i la pertinença. Amb un clam a favor de la llengua catalana –la llengua prohibida als personatges de la novel·la– i contra el desplegament del sentir francès uniformitzant, Joan-Lluís Lluís construeix una obra senzilla que funciona amb pocs elements, que reivindica la identitat local i que aconsegueix dir moltíssimes coses. El dia de l’ós és una novel·la rodona.” Víctor Bargiela a Llegir.cat