El darrer racó del món

Eduard Miralles ―Edu Mira―, a finals de la dècada dels vuitanta, deixa enrere la seva Mallorca natal per ingres­sar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Acabats els estudis, funda la seva pròpia companyia, al capdavant de la qual es consolida com una de les grans promeses de la direcció escènica catalana de principis dels noranta. Aviat, però, les coses començaran a anar a mal borràs, tant en el pla personal com professional. Edu Mira, desnortat, vagarejarà pels carrers de Palma, la que un dia fou la seva ciutat, fins a arribar al baratillo on, per atzar, farà una troballa, un llibre que havia passat per les mans del nazi Otto Skorzeny ―conegut com a Cara tallada o L’home més perillós d’Europa―. Talment un nàufrag, Edu Mira s’aferrarà a aquell curiós exemplar, que el salvarà d’un final digne d’una tragèdia shakespeariana.