El cicle de Bearn

Modulades amb tons que van de l’esperpent a l’elegia, les quatre novel·les que integren el cicle de Bearn i que reunim en aquest volum –relats i peces teatrals a banda– formen un fresc de ressons autobiogràfics que, no exempt d’una certa nostàlgia per un món que desapareix, plasma la decadència i el final de l’aristocràcia rural de Mallorca, a l’ensems que la transformació de l’illa. Són Mort de dama, Les temptacions, La novel·la de Palmira i Bearn o La sala de les nines, aquesta darrera, cim de l’obra de l’autor i una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana. Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) És un dels novel·listes més importants de la literatura catalana. Escriptor i psiquiatre, el 1924 començà a col·laborar en premsa. El 1931 publicà amb el pseudònim de Dhey Mort de Dama , que es va rebre amb escàndol i ja conté germinalment els trets principals comuns a les obres del cicle de Bearn. Justament, l’èxit i la popularitat li van arribar amb la publicació el 1961 de la versió definitiva de Bearn o la sala de les nines . Villalonga també és autor de les novel·les Desenllaç a Montlleó (1963), Les fures (1967) i Un estiu a Mallorca (1975), entre d’altres, i de diverses peces teatrals com ara Aquil·les o l’impossible (1964) i els Desbarats (1965).