El Centre Català : la primera associació política catalanista (1882-1894)

Com podrà comprovar el lector d’aquest llibre, el pensament polític de Valentí Almirall (1841-1904) forma part de la tradició del primer catalanisme polític, d’aquell que es bastí des d’un liberalisme modern després del fracàs de l’experiència revolucionària i democràtica del sexenni 1868-1874. Un catalanisme —aleshores particularista— allunyat, ja, del federalisme de Pi i Margall, com també del conservadorisme catòlic catalanista que representava molt bé el canonge Jaume Collell i la gent de “La Veu del Montserrat”. El catalanisme almirallià, doncs, és una part dels fonaments d’aquell catalanisme polític d’esquerra que va anar consolidant-se, condicionat pel règim de la Restauració (1874-1923), fins a esdevenir hegemònic durant la II República. Almirall va ser, per tant, el primer a defensar —i aquest no és un mèrit qualsevol— la politització del catalanisme literari renaixentista, la seva conversió en moviment polític, com a única via per aconseguir l’autogovern de Catalunya. I tanmateix, avui dia Almirall és pràcticament un desconegut. El centenari del naixement no va ser recordat —per raons òbvies— com hauria calgut, i quan va escaure’s el 150 aniversari, l’any 1991, al cap de més d'una dècada de l’aprovació del nou Estatut d’autonomia, no es pot dir que les salves d’honor fossin gaires.