El castell de Cimtort

«Era la realitat trobada a través de la poesia, el sentiment i la imaginació.» Imaginem-nos que som ben bé entre Arles i Montpeller. Imaginem-nos que som en aquell temps llunyà. Imaginem-nos que veiem el pintor Flochardet arribar al castell de Cimtort amb la seva filla Diana, de vuit anys. Imaginem-nos que som ben bé enmig de les ruïnes del castell. El temps passa. La Diana és una nena tranquil·la i somiadora que es fa gran. No té mare i en busca la imatge a través de la pintura. Un dia, mirant el sol com cau sobre les plantes i les roques, per primer cop sent l’embriaguesa del color. La seva manera d’entendre l’art es contraposa a la del seu pare, expert en randes i maneguins, però incapaç d’ensumar la vida. La història forma part dels Contes d’una àvia que George Sand va escriure per a les seves netes quan tenia prop de setanta anys. Però no és un conte infantil. Hi ha reflexions sobre l’art, sobre el realisme i el classicisme, sobre el paper de la imaginació, sobre els cors generosos i egoistes. És una història que ens reconcilia amb la condició humana.