Dos dotze, vint-i-set, vint-i-dos

En aquestes lletres es donen la mà una ventada intel·lectual amb records de traçat entranyable. Són una afirmació de que l’amor no va a l’escola, ja que és escola en si mateix. Recordar un tren pel sentiment infant, per exemple, pot portar a saber d’ell prou més que un eventual operari. Hi ha una ciència de l’estimació, i seients que mai més s’ocuparan en solitud. Aquí creurem en l’evolució «en 3D», que no vol dir tenir en compte la profunditat, sinó que sense profunditat no hi ha evolució.