Diuen que tinc memòria

Edició d'unes converses amb Armand Carabén van der Meer. Teniu a les mans un tresor esperat des de fa molts anys: el primer llibre en què Francesc Sanuy s'ha decidit a explicar episodis de la seva vida. Des de la seva infantesa fins al 23-F com a conseller del primer govern de Pujol, passant per les seves estades d'ampliació d'estudis a Itàlia, Londres i els EUA dels anys seixanta, el seu pas pel despatx laboralista d#en Francesc Casares, la seva etapa ginebrina com a traductor de l'ONU al costat d'Eugeni Xammar, o la seva àmplia i fructífera trajectòria en el món del comerç exterior i les fires de mostres, Sanuy explica, amb la gràcia, la ironia i la intel·ligència naturals que sempre l#han caracteritzat, anècdotes tan sorprenents com a reveladores de l'època convulsa que li ha tocat viure. Un llibre que és alhora un testimoni en primera línia de fets cabdals com una reflexió sobre la vida i el pas del temps. Com diu ell mateix: «(...) hi ha renúncies de la vida que no tenen més importància de la que tenen. I si en un moment així recorro a la meva memòria, serà únicament perquè li vull dir: gràcies per recordar-me que en la meva vida hi ha hagut altres moments com aquest. I gràcies, sobretot, per haver-me permès despertar la curiositat del lector per les meves vivències».