Disset esclats

Un any després del seu últim llibre de relats, l’escriptora Maria Àngels Viladot torna al gènere de la narrativa breu per oferir-nos un mosaic de relats inspirats per vivències de disset dones. Són relats que encomanen alegria per viure. Són visites al passat amb molt de sol, amb molta vitalitat. Rebufen tendresa, potser alguns són nostàlgics, però de cap manera malenconiosos. «Resulta molt atractiva i alhora ben aprofundida i mesurada la variació temàtica de les narracions. Viatges a París, a Menorca, records de Puig Antich, el Movimiento, els maquis, afusellaments, un difícil aprenentatge, la mort de la mare, desavinences, Caín i Abel, algun accident, un cognom, comunistes, hackers i, finalment, la pandèmia. Tot ha estat viscut, tot ha estat relatat. És la memòria que, des de sempre, observada i escrita, ha anat configurant la cultura, és a dir, el que som i el que anem fent i, com tot plegat, evoluciona en el temps.» Olga Xirinacs, del pròleg