Diaris de viatge : rutes del romànic

El canvi de mil·lenni, del primer al segon, va portar a Europa l'expansió d'una nova manera de construir edificis, civils, militars i religiosos, hereva d'una amalgama de coneixements anteriors, entre elles les tècniques arquitectòniques de l'antiga Roma i per això, encara que tardanament, al segle XIX, el nou estil va ser anomenat romànic. Les Rutes del Romànic duen a bona part dels llocs més emblemàtics de l'estil per gairebé tota Europa Occidental, des dels Balcans fins a les Illes Britàniques, des de les fronteres d'Al Àndalus fins a Escandinàvia. A tots aquests territoris es van absorbir els coneixements tècnics anteriors, des dels tardoromans i paleocristians a l'herència carolíngia i otoniana del Sacre Imperi Germànic; a la península Ibèrica inclou característiques de l'arquitectura visigòtica i mossàrab i, a tot arreu, es dilueix en nombroses variants locals adaptant-se als materials de construcció més assequibles i a estils autòctons.