Diari del confinament : 12 de març al 23 de maig de 2020 : COVID 19

Aquest diari, que va començar a ser escrit ara fa un any aproximadament, estic segura que va ser per afrontar el nou temps que es presentava de moltes formes diferents, però no fàcils. Les diferents històries que s’han anat entrellaçant des de les causes a les conseqüències, des de quin lloc et va agafar, el moment, que eres lluny de casa i no vas poder tornar, des de la situació social, les circumstàncies domèstiques de cadascú, a la més o menys comoditat, o els autèntics drames personals, des de les diferents edats en què ens trobàvem, a les diferents responsabilitats a modificar, des del no comiat de les persones estimades. Una interminable successió de fets inimaginables des del moment que aquest diari va començar. De tots el possibles escenaris creats per aquesta pandèmia Covit-19, hi ha un, multiplicat per molts, com si fos una cataracta, contagis, hospitalitzacions, unitats de cures intensives i morts. I al costat aquests professionals de la medicina; també hem d’agrair a totes aquelles persones què han realitzat les feines essencials, per abreviar-ho, suposo, jugant-se la seva vida, per ajudar-nos a tots. Aquest diari vol ser un reconeixement a tots aquells col·lectius que ens han permès continuar la nostra vida i que no ens faltés de res. Un reconeixement per tots els esforços realitzats pel bé comú.