Després del tacte

Després del tacte neix amb la ferma voluntat de posar ordre als sentiments del passat. Un passat vulnerable que, amb el tems, s’ha convertit en veritat. L’autor, fa un exercici d’interiorització per palpar amb el ulls, escoltar amb el nas i dir en versos el detall de cada ferida i de cada ditada. En la primera part, els poemes s’esdevenen ordenats, cada un té per títol una lletra de l’abecedari com a criteri per intentar classificar les emocions, els dubtes, els amors, els silencis... La segona part, Faltes d’ortografia, la poètica fa un gir important, sobretot pel que fa a la forma. És en aquesta part on el poeta dibuixa amb traç segur fracassos i dubtes propis i aliens a l’hora d’entendre la vida i la impossibilitat d’ordenar-los. L’última part, La nit abans, és un sol poema, llarg i on descriu amb lirisme corprenedor el pas de la vida a la mort a través del paral·lelisme imaginari entre l’hospitalització del seu fill i una de la grans passions que tenis: els focs i els petards de la nit de Sant Joan, en què tot s’acaba consumint.