Cultura popular i identitat local en la configuració de les veus subalternes de la pagesia : la tradició dels arguments a Artà entre 1846 i 1952

Aquest llibre sorgeix de l’interès per entendre millor l’acció col·lectiva dels grups subalterns pagesos en el context històric dels segles XIX i XX, sobretot quan la seva actitud no concordava amb els preceptes «racionals» propis de les interpretacions de l’utilitarisme liberal i l’estructuralisme marxista. Fenòmens com les solidaritats socials verticals de caràcter patrono-clientelar, el rebuig a la politització cultural, o les resistències a la capitalització definitiva de l’economia agrària, no han encaixat mai amb els esquemes de modernització que encara ara són predominants en la interpretació de la història contemporània. Així, per tant, els col·lectius camperols que actuaven en aquest sentit han estat representats com a subjectes irracionals a partir dels estereotips més recurrents sobre el món rural.