Cuinar és divertit

Sergi Arola forma part de l’elit d’artistes que ha insuflat saba nova a l’alta restauració peninsular; però a ell, per casualitats del destí, potser li ha tocat la part més difícil d’aquesta revolució tranquil·la: triomfar a Madrid. El Sergi va arribar a la Villa y Corte el 1997, directament des de la seva Barcelona natal, amb l’aval d’haver treballat al costat del mestre Ferran Adrià, per renovar els esquemes d’un bistrot minúscul de Chamartín, oficiant en una cuina de vuit metres quadrats. La resta és història, i ben coneguda: la seva proposta culinària, fins aleshores mai vista al Fòrum, va provocar adhesions instantànies per part de la crítica i el públic i va superar totes les expectatives; van començar a arribar les puntuacions altes a les guies i els guardons; el trasllat al seu emplaçament actual, un menjador independent, lluminós i minimalista, de l’hotel Occidental Miguel Ángel, es va fer realitat l’any 2000; i va continuar recollint honors, des de les dues estrelles Michelin, fins al Premi Nacional de Gastronomia. I així, fins avui. Aquesta intel·ligent evolució dels darrers anys és el que reflecteix el volum de receptes que ara els oferim. Totes hi són explicades amb senzillesa, fotografiades sense artifici, oferint versions alternatives casolanes per solucionar l’absència de tal material de primera o tal estri. Encarin-s’hi sense escarafalls ni solemnitat, perquè s’han fet amb l’única pretensió de divertir les papil·les gustatives i arribar al cor a través dels sentits. Amb una tornada pop gloriosa.