Crist de 200. 000 bracos

Eren quatre. Coneixien la derrota, la fam i la mort. Moltes coses els unien i moltes, també, els separaven. Llur solidaritat profunda podia ressonar en la veu estranyament opaca de Roldós, brillar en el somrís de Vives i en els seus ulls color d'avellana, expressar-se en un moviment de les llargues mans de Puig, vibrar en la ruda saviesa de Tarrés que parlava de bous o d'arbres. Quatre entre cent mil -pot ser contra cent mil-.