Crisi de l'humanisme

Crisi de l'humanisme reconstrueix acuradament la trajectòria intel·lectual d'Ernst Robert Curtius entre 1907 i 1932, abans de lliurar-se a la redacció de la seva obra de referència: Literatura europea i edat mitjana llatina. Hi apareixen les seves primeres meditacions sobre història literària, passant per la reivindicació d'un nou humanisme, la tensió fronterera entre França i Alemanya, la literatura comparada, la figura de l'intel·lectual, la irrupció de la massa com a nou actor político-cultural, l'ascens del feixisme i del nazisme; en definitiva, una reflexió sobre la idea d'Europa en un dels seus moments més difícils