Crisi

La crisi de finals de la primera dècada del segle XXI té una magnitud històricament molt important, que només resisteix la comparació amb la iniciada en 1929 i que va portar a la Gran Depressió. Quins són els orígens d’aquesta crisi, els seus mecanismes de transmissió i amplificació des dels àmbits financer i immobiliari al conjunt de l’economia productiva real? Quins factors d’abast internacional i d’altres específics des diferents països han coadjuvat a la crisi? Es pot parlar de reiteració de fragilitats i errades del passat o realment “aquesta vegada és diferent?. A aquest llibre es presenten diversos textos, uns clàssics i altres recents, de destacats analistes que ofereixen respostes i perspectives complementàries per respondre a aquestes delicades i cabdals preguntes. Sorprèn en molts sentits l’actualitat de textos escrits fa moltes dècades per autors ideològicament tan diferents com Fisher, von Mises o Minsky, evidenciant que si no aprenem de la història – com en molts sentit pot estar tornat a passar ara – pot estar condemnats a repetir-la. Entre els enfocaments més recents, Acemoglu ofereix importants idees de fons, mentre que Taylor i Bordo ofereixen desenvolupaments que mostren com ha calgut una concatenació important de deficiències als sectors privat i públic per portar-nos a la situació actual. Eichengreen, Leihonhufvud i Caballero ens ofereixen en breus pinzellades referències a aspectes de present amb implicacions de futur. Aquests textos volen ajudar a entendre millor que ens ha passat i com intentar evitar que hi tornem a reincidir. La capacitat analítica dels seus autors inclou constatar com sovint els camins de la racionalitat no són fàcils de gestionar en un marc d’incentius a curt termini i mecanismes psicològics que interactuen amb les dinàmiques estrictament econòmiques.