Correspondencia entre Cézanne i Zola

Suzanne i Zola for en amics a partir de la seva adolescència, quan eren estudiantes a Aix-en-Provence. La correspondencia entre els dos artistas mostra com els seus talents s’anaven desenvolupant tot i que en Cézanne sempre hi va haver un perfil de pintor fracassat. Zola es va fer escriptor i no va trigar a a conseguir la fama. Les seves novel·les van començar molt aviat a tener un èxit extraordinari, però Cézanne només era un artista inhòspit que s’havia quedat enrere. No conseguir aprobar el que busca va. Tot just comenzado a pintar, crispava els punts davant la tela, l’estripava amb l’espàtula i llançava els pinzells contra la par et. Ambroise vollard va ser el primer que s’adonà del geni del pintor, tossut, esquerp i indomable, que va donar pas al cubisme de Picasso, al fauvisme de Matisse i l’abstracte de Kandinski. A partir d’aquí la pintura del segle XX va trencar totes les amarres.