Contes que els vius expliquen als morts

En aquest recull de deu contes, Josep Termes Bolart explora amb una mirada irònica, íntima i plena d’imaginació allò que queda quan algú marxa: la memòria, els secrets, les paraules no dites… i els morts que encara parlen des de dins nostre. Contes que els vius expliquen dels morts no és un llibre de fantasmes, tot i que hi apareixen. No és un llibre sobre la mort, tot i que hi plana a cada pàgina. És, sobretot, una col·lecció d’històries sobre els vius: els que no saben acomiadar-se, els que estimen massa tard, els que conviuen amb l’absència o hi dialoguen com si encara hi fos. Escrit amb una prosa clara, envoltant i carregada de simbolisme, aquest llibre d’autoedició demostra que no cal esperar permís per explicar bones històries. L’autor construeix un univers propi, on el misteri conviu amb l’humor, i la melangia amb la lucidesa. Perquè, de vegades, els contes no volen ensenyar-nos res... només recordar-nos que encara som aquí. Una lectura per a qui ha perdut algú, per a qui encara el busca... i per a qui sap que, si escoltem bé, els morts mai callen del tot.