Com llunes de Saturn

L’Alegria, en plena maduresa, ressegueix el passat i confia a la seva filla un amor de joventut que ha mantingut secretament encès, malgrat la impossibilitat que esdevingués real, al llarg dels anys. En aquest recorregut vital que es tradueix, també, en un trajecte físic, se’ns descobriran la història familiar, marcada per la guerra i per l’exili, i els sentiments comuns de pèrdua que viuen els personatges, tan propers i tan allunyats alhora, “com les llunes de Saturn que, tantes com n’hi ha, costa de creure que no coincideixin, que no es freguin mai”. Aquesta novel•la ens parla d’emocions contradictòries i de patiments esfereïdors amb l’esperança final, però, que el dolor i la memòria no són mai en va.