Ciutat, dies insòlits

L’odi, l’isolament, la por, la impotència i, de bell nou, l’odi i també la vida com una espiral moguda pels seus batecs poderosos. Vençuts i estranyats, estigmatitzats, assenyalats, és només en l’escenari de la ciutat estranya, en l’atmosfera dels seus dies insòlits, en l’insomni de la nostra memòria que som capaços de recobrar l’alè, de pair serenament el nostre destí, de capir el sentit profund del nostre trencament amb la tribu que habita més enllà de les altes murades dels edificis, més enllà de la mar extensa dels terrats, en un territori ignot, assilvestrat. Trencament amb la tribu hostil a la diferència, tribu de maledicències i d’enveges, tribu ensopida, tribu de mort.