Cent anys de solitud

«Molts anys més tard, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía s'hauria de recordar d'aquella remota tarda que el seu pare l'havia dut a conèixer el gel.»Per què Cent anys de solitud? «L'encàrrec de traduir al català Cien años de soledad representava una extraordinària aventura del pensament. Perquè es tracta d'un llibre que estimem amb passió i que el sentim com una clau de volta de l'arquitectura literària contemporània. I perquè García Márquez és un vell amic nostre, de quan Cien años de soledad es gestava lentament dins seu. L'aventura era plena de descobertes que compensaven amb escreix l'esforç, perquè la lectura com a traductor ens feia trobar en la novel·la un munt de coses que abans ens havien passat inadvertides, o no ens hi havíem fixat prou. I tot això per passar-la a la nostra llengua,maldant per no perdre la intenció de Gabriel García Márquez ni trair el seu so únic i el seu ritme incomparable.»Aquestes paraules del pròleg d'en «Tísner», a qui García Márquez va encoratjar a dur a terme la traducció al català per amor a Barcelona, cobren especial relleu en un moment històric en què es celebra un triple aniversari: el seu naixement fa 80 anys, els 40 anys de la primera edició de Cien años de soledad i els 25 anys de concessió del Premi Nobel de Literatura. Aquesta edició és la nostra contribució a l'homenatge al mestre colombià i universal.