Causar-se d'esperar

Causar-se d’esperar és un dels llibres fonamentals de Joan Fuster. Es tracta d’un conjunt d’assaigs que formaven part del diari que escrigué entre 1963 i 1964. L’assagisme fusterià ofereix al lector totes les sinuositats del procés amb què l’autor reflexiona ―i dubta, i es contradiu, i matisa― sobre una determinada realitat material o intel·lectual. L’obertura mental de Fuster fa que els temes tractats siguin enormement variats. Al capdavall, tal com afirmava ell mateix, «allò que esperem en escriure un assaig és obtenir de nosaltres mateixos un esforç de comprensió envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers el temps».