Cartes sobre l'educació estetica de l'home

Publicades per primera vegada el 1795, aquestes cartes signifiquen el primer esforç de Schiller per sistematitzar el seu pensament filosòfic en tots els seus vessants i constitueixen un intent d’establir, en l’època més esplendorosa de la cultura germànica, un lligam entre els problemes de moral, d’estètica, de filosofia de la història i de política del seu temps, temes que els seus contemporanis havien tractat d’una manera parcial i sovint inconnexa. Com afirma Jordi Llovet a la introducció del volum, «pocs llibres han assolit, en la història dels textos sobre estètica, una importància i una repercussió tan grans i tan perdurables».